Tu ets dins meu

Tu ets dins meu,
i en el Tu es frustren els meus ideals.

Tu, reflex de les meves carències.

Tu, proba palpable de les meves debilitats.

Seure al teu costat és conversar amb la meva pobresa;

és fer-la nítida, posar-li cara, veure-la,
haver de beure-me-la.

 

Cada dia m’oblido del que sóc
o del que vull ser
o del que podria;
cada dia ignoro algunes de les meves necessitats
perquè no vull necessitar-les.

 

Tu me les recordes

quan respectes les teves, que s’assemblen a les meves;

quan vols parlar i parles, quan no vols cedir i no cedeixes.

És llavors quan em miro

i brolla el mal.
És aleshores quan m’observo despullada
i em veig com no m’agrado,
i observo com em deprecio;

 

i la ment utilitza el món,

que ara i sempre és un mirall,
per desbordar la ràbia cap al Tu,

que és una realitat més distingible,

i es creu menys autodestructiva.

 

El meu cor sobreviu enganyat
per la seva pròpia ombra.

 

Només Tu li obres els ulls,

i Tu ets dins meu
i en el Tu es frustren els meus deliris...