Estimo

Estimo
una vegada més
quelcom que només a la meva ment
ha succeït com ho estimo.

Estimo l’aparença

impassible del teu rostre
quan m’escoltes,
quan parles,
quan em dones plaer,
perquè aquí això no s’acaba.

Sento vibrar la vida dins teu,

adormida.
Se que hi és perquè de tant en tant somrius i gemegues,
perquè sovint comprens coses que es comprenen amb el cor,
i quan ho fas la contemplo.
 

És com un tresor amagat,

la vida en forma d’alegria,

en tu.

I, per això, és inevitable

que el temps al teu costat

se’m presenti com un repte.
El repte sublim
de fer-te gaudir
una vegada més;

d'encendre

al teu buit
un instant
de bellesa.